ETAPA “0” Trobada Vall d’Aosta i trasllat a la Vall de Vallpelline. Dormim a la Peugeot vermella de Cordada al parquin del embassament Place Moulin
ETAPA 1 (primera part)
Arranquem a les 5AM cap el Refugi d’Aosta.
Molt acollidor.
Hi fem parada tècnica a les 8AM
Portem 800m de desnivell però encara ens queden 1000m més.
Això pinta que serà dur…
ETAPA 1 (2)
Atravessar Glaciar des Grandes Murailles fins el Bivacco Paolo Perelli Cippo
Encordats, seguim… La meteo diu que cap a migdia es gira el dia.
Millor q no ens enganxi a la glacera.
De cop, el Josep diu: ja es veu el bivacco, allà, una cosa que brilla… Una llauna a l’infinit 🤦😳🤷
Queda moooolt i el dia es tapa.
Esquivant seracs anem pujant.
ETAPA 1 (3)
Arribem al Bivacco Perelli (3.831m) cap a les 14h.
Aquest serà l’hotelet on farem nit… Bé, tarda-nit, ja que a les 4AM ens hem de llevar.
Sembla que estiguem a la 1a. Guerra Mundial.
Tarda bullint neu per tenir aigua i poder fer sopar.
Tenim Cervinia als peus i el Cervino al davant, vergonyós, no es vol deixar veure.
La que si es deixa veure és la #dentdherens el nostre objectiu de demà.
Nit de fred, goteres, vent, pedra… Si hem de sortir a pixar, en compte, que ens podem precipitar 😅
ERAPA 2 (1)
Desde la glacera anem a buscar l’aresta est cap a la Dent d’Herens.
Sembla q avui el Cervi es deixa veure a estones.
ETAPA 2 (2)
Arribada al cim Dent d’Herens (4.171m) per l’aresta est…
Només tenim vistes d’allà on venim (Bivacco i Valpelline) El Cervi s’ha tornat a amagar.
ETAPA 2 (3)
Baixada del cim per aresta Tiefmatten (ruta habitual) i tornada al refugi d’Aosta.
Tot i arribar tart, ens fan un plat de pasta al pesto que está bonissima i ens deixen quedar a fer nit.
Uns xupitos de genépy per celebrar l’èxit de la jornada.
ETAPA 3
Deixem enrera les alçades i podem gaudir d’aquells trams que el primer día vam fer a les fosques…
Contents, cansats i animats…
Dutxa casolana i cap a Cervinia.
Demà comença una nova gran aventura.
ETAPA 4 (1)
Sortim de Cervinia i enfilem cap a la Capanna Carrel fent parada tècnica al Duca degli Abruzzi – L’Oriondé.
Sembla que de moment la meteo es comporta.
Mentre pugem estem distrets… Veiem fer un rescat amb helicòpter, ens creuem un avi que ens diu que el cim està increïble i seguim pujant contents.
El Josep decideix amagar els grampons, per estalviar pes… Aquesta decisió passarà factura 🤦
Enfilem cap a la Chimenea Whymper i amunt.
ETAPA 4 (2)
Arribant al Tête du Lion la meteo es gira i decidim abrigar-nos, posar protector motxilla i apropar-nos al Col du Lion per encarar l’aresta que ens durà fins la #capannacarrel
Just abans de les maromes finals es posa a granissar i arribem xops al Carrel.
Jo particularment, amb els guants xopats…
ETAPA 4 (3)
Arribats al Carrel ens posem roba seca i ens fem un caldo calent…
Recordeu el tema grampons?
Doncs el Josep, amb un parell de collons (i ho dic tal qual, pq així és) se’n torna a buscar-los.
No ens podem arriscar a pujar sense.
Mentre l’esperem, sembla que el tema millora.
Tarda bullint granissa per fer aigua.
I no para d’arribar gent 😅
ETAPA 5
Matinem i cap a les 4.30AM comença l’aventura.
Només sortir del refugi, equipats, encordats, amb els frontals al casc, ja trobem algun pas complicat 😅… Un cop superat seguim pujant…
El primer objectiu és arribar al Pic Tyndall (4.241m) i d’aquí baixar cap a l’Enjambé (un pas a l’aire) i arribar al Col Félicité on comença la pujada fins la Scala Jordan.
Quan arribem a l’escala, com que hi ha una cordada el Josep decideix pujar per una variant a mà esquerra que resulta ser duríssima 🤦🤦🤦 i amb penes i glòria arribem al cim.
🥳🥳🥳
Ens omple un sentiment de Felicitat, però tenim clar que un cim no és només pujar, s’ha de baixar i en aquest cas, la baixada pot ser igual o més dura que la pujada 😅
ETAPA 5
Toca desfer tot allò que hem pujat, que no és poc.
Ens creuem amb la cordada d’una parella que puja (amb la que vam coincidir al refu… I amb qui vam empatitzar, ja que érem les dues úniques noies d’aquella nit). Els queden uns 30′ fins el cim. Ens saludem i seguim baixant.
Amb paciència no sé ni quants ràpels hem fet. El temps canvia constantment sense precipitacions.
Avancem a un grup gran d’italians, tots tenim ganes d’arribar al Carrel.
Un cop al refu decidim fer nit, per baixar els 1.800m de desnivell que queden l’endemà.
El refugi està ple, així que a mida que arriba la gent ens anem fent lloc al menjador, estirats per terra (sense menjar).
L’estratègia és aguantar fins que es llevin els que estant dormint (cap a les 3.30 AM) i poguem ocupar els seus matalassos.
I així ho fem.
Jo estic nerviosa, pq la parella que ens hem creuat no arriba.
El Josep ens diu que segurament els han rescatat.
De fet, durant tot el dia no paravem de sentir helicòpters.
ETAPA 6 (1)
Hem pogut dormir de 3.30h a 6.00h del matí als llits que han quedat lliures.
I ara ens queden 1.800m de desnivell per tornar fins a Cervinia.
Encara queda algun tram complicat de baixada, però la felicitat de l’assoliment facilita el descens.
De camí ens trobem cabretes i algun pastor, també ens creuem amb forces senderistes dels que fan olor… Segur que nosaltres no deixem el mateix rastre 🤣😅🤦
ETAPA 6 (2)
Aturar-se i mirar enrere …
Veure els tres cims coronats
DENT D’HERENS (4.171m)
TYNDALL (4.241m)
CERVI (4.478m)
Han estat 6 dies força intensos tant a nivell físic, com mental i emocional.
Però així és la muntanya.
Perquè, com més hi vas, més en vols.
Quan més en vols, més amunt puges. Com més amunt puges, més enllà veus.
I acabes no sabent PERQUÈ, ni QUAN, ni COM t’enamora.
FI D’ETAPA 6
Arribem al pàrquing de Cervinia i sorpresa.
Trobem la parella del cim, que com deia el Josep, van ser rescatats amb helicòpter.
Van poder fer cim.
El noi estava bé i l’Ada duia un cop al colze i petites rascades a les cames.
Contents de veure’ls sans i estalvis.
Ells també, tot i que els quedava tornar a pujar al Carrel a buscar material que hi van deixar.
Tot està bé, quan acaba bé.
Al vespre sopar de celebració al càmping i l’endemà, carretera i manta per tornar a casa.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte s’ha acabat.
Escrit personal.
Amb aquesta imatge compleixo un gran SOMNI: coronar el CERVI 4.478m (la meva muntanya platònica) en els meus 50 anys.
No ha estat fàcil.
Sento la necessitat d’agrair el professional guiatge que ens ha fet el Josep i també el suport rebut per part de l’Esteve, Oriol, família, alumnes, amics que des de la distància heu estat sempre presents en mi i m’heu transmès la vostra energia.
Pujar aquí dalt també m’ha apropa’t a la meva àvia, sempre referent per mi.
Emocionada és poc.
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.
Txell Fusté
Hola Txell, la meva parella fa 50 l any que vé, volem pujar el Cerví, es aconsellable anar amb guia?. Hi han passos molt complicats?.
Hola Montse,
No sé quin nivell teniu, però anar amb guia crec que és recomanable. És una ascensió llarga i tècnica, tant de pujada com de baixada.
Hi ha passos tècnics, però es fan bé
Ja et dic que la complicació gira en torn del teu nivell i/o experiència a la muntanya.
Espero que et serveixi.
Jo també ho vaig fer pels meus 50.
Un regal de SOMNI
Moltes gràcies Txell. Si agafarem un guia