Sortida extra, d’aquelles pim pam i anem a fer escalada a la muntanya de Montserrat amb en Josep, el nostre guia. Si no fos per ell encara ens ho estaríem mirant. En Jordi, en Joan i jo mateixa ens trobem al peu de Montserrat per fer una escalada amb “peus de gat”, el Joan i jo per primera vegada.
Bé, fem l’aproximació… escales del Pobres, Pas dels francesos, Santa Anna i quan arribem al torrent de Santa Anna… Sorpresa!! unes pràctiques inesperades… una via per anar fent boca, la via Núria i cap a la Miranda de Santa Magdalena.

La veritat és que ens va anar molt bé aquesta introducció, encara que el Josep diu que és bastant bàsica… je, je, nosaltres hem constatat que els peus de gat funcionen i hem vist com anava això de l’escalada i ens va donar seguretat.

El temps fins aquell moment era esplèndid, amb bones vistes, una mica de fresca però gairebé sense vent fins el cim. Un cop allí ens calcem les botes, visualitzem la pujada i la baixada de la Gorra Frigia. Menjem una mica i cap avall, a Santa Magdalena, les precioses escales de Jacob amb tot el seu entorn maquíssim. Seguim entre els peus de la Magdalena inferior i la Gorra Marinera i per el costat de la Magdalena Superior cap al coll de les Tisores i Sant Martí.

Ara toca l’escalada prevista, peus de gat a lloc, ben abrigadets i cap amunt. Ara intentaré dir-ho bé, jo que no sabia el què era un llarg, doncs quatre en varem fer, una mica menys fàcil que la via Núria i amb algun pas mes exigent però molt divertit. Un cop a dalt, boira, s’han acabat les vistes però tenim la creu. Fotos amb cara de satisfacció, Veiem que el Jordi després de molts anys sense escalar ja estava com si no fes tant de temps. Fantàstica aquesta memòria corporal.

Comencem la tornada fent un parell de ràpels, cada un al nostre ritme, i desfent el mateix camí cap el torrent de Santa Maria i la zona de la basílica.

Un estat d’ànim molt positiu ens impulsava per baixar molt ràpidament abans no marxes la poca llum que queda a la tarda en el mes de desembre.

En fi, un día complet i perfecte, aviam si repetim. Gràcies a tots.

Mercè Hernández

Veure Fotos