Agost 2021
Avui fa 48 dies que em van operar del meu genoll i tot remenant records m’ha vingut al cap la ascensió al Txindoki per la seva cresta que vàrem pujar l’Albert, el Peli i jo, l’Imma. Va ser tan maca que us l’explicaré.
Sortim de Barcelona amb la idea d’anar a escalar el Naranjo de Bulnes i per fer el viatge més agradable ho plantegem en 2 dies, així farem una parada a mitad de camí per fer aquesta cresta i continuar. El Txindoki o Larrunarri de 1346m, també conegut com Cerví Basc, és una muntanya situada a la Serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i us puc assegurar que és molt bonica.
Arribem al poble de Larraitz i després d’estirar les cames i fer una birreta ens dirigim al hotel 5 estrelles on soparem i passarem la nit, un bivac al pàrquing i zona de picnic, doncs sí aquí va ser el nostre CB. A l’Albert li va costar acomodar-se, les aranyes trepadores tamany d’un ou el van portar de corcoll. Jo ni les vaig veure però també em va costar trobar el lloc adequat ja que la humitat del terra no recomanava dormir-hi per lo que acabem dormint cada un a una taula del picnic.
Ens llevem d’hora i sortim amb les primeres llums del dia. Just al costat hi ha una valla on comença un camí de pista on, xino xano i en pujadeta exigent anem vorejant per la seva esquerra fins sortir al coll d’Amezti, d’aquí, amb una breu trepada fàcil arribem a la base de l’aresta. Una boira baixa va fer que les vistes fossin una meravella.
Els llargs són curts, cap supera els 30m i el grau és màxim IV+. Les reunions estaven equipades, al igual que tota la vía, a vegades difícils de trobar però els passos eren poc complicats. Vàrem tenir molta sort perquè no vàrem trobar ningú doncs és una via que sol ser molt freqüentada.
Plaques, diedres, trepades, destrepades, trams aeris, xemeneies, cabretes… tot plegat una disfrutada. Aquestes són algunes fotos de les moltes que vàrem fer.
Primer llarg: Tram curt de IV. Comença amb un diedre amb molt bona mà. Un cop passat hi ha la reunió.
Segon llarg: Tram fàcil de II de trepar i destrepar fins arribar a una esquerda.
Tercer llarg: Comença amb un pas molt aeri ja que s’ha de sortir de l’esquerda per adentrar-nos a una xemeneia de III+. Després es continua sense problemes fins la reunió.
Quart llarg: Comença en una petita xemeneia de IV i un cop superada hi ha un tram de trepada de II fins arribar a la base d’una maca placa llisa.
Cinquè llarg: Pujar la placa per després destrepar fins la reunió. Lloc on surten fotos xulíssimes.
Sisè llarg: Pas complicat ja que s’ha de superar un diedre IV+ i té una reunió bastant aèria.
Setè llarg: Última rampa de II coberta d’herba que s’ha de trepar. Aquí hi han diferents opcions, continuar fins el cim o baixar rapelant.
Nosaltres vàrem optar per arribar al cim i baixar caminant per disfrutar del paisatge i comentar la jugada.
Conclusió: Us la recomano!!!!
Una sortida molt bonica, grans vistes desdel Cervi Basc. Recomanable al 100 %. Cresta facilona que es deixa fer.