Hem fet el cim a les 15.30 hores del diumenge 10 de maig. Hem pujat al Tagamanent amb 4 famílies (una menys de les inicialment previstes) sortint des de l’estació de tren de Sant Martí de Centelles. Val a dir que és una mica complicat trobar les marques del GR5 en aquell poble… Hem estat parlant de fer una col·lecta i regar-li un pot de pintura a qui s’encarrega de pintar les marques…
Gràcies a deu que la pujada passava per llocs bastant ombrívols, ja que la calor estrenyia de valent gairebé com si fóssim a l’estiu. Els nens tiraven… i així al cap de 3 hores i alguns descansos vam arribar al collet de Sant Martí a la una del migdia. Allà es va imposar un bon descans al peu d’unes runes i a l’ombra d’un arbre… Els nens, com sempre, no en volien saber res de descans i es van dedicar a investigar les runes i el terreny del voltant. Una vegada refets casi tots van acabar pujant a l’ermita del Tagamanent. Des d’allà es pot albirar bona part de Montseny per un costat i els Cingles de Bertí per l’altre… I torna a baixar… I evidentment tornem a baixar per unes dreceres i no pel camí oficial. A partir d’aquí ja tot baixada fins al Figaró. Però també en aquest cas la senyalització és força millorable encara que no vam haver de desfer camí ni res…
L’últim tram ens va regalar una font – feia falta – i un tram final passant pel bosc. A prop de l’estació al carrer principal del Figaró hi ha uns bars amb terrassa. Les cerveses, clares, llimonades i aigües amb gas estaven tan bones com mai! I després, amb el següent tren cap a Barcelona. La següent sortida serà de cloenda de l’any i poc caminar.
