Sortida a Collserola.

A primers de febrer, trobada  al Baixador de Vallvidrera amb la Irene i un petit grup t’entra setmana. Primera sortida després de mesos de confinament, o sigui avorriment i molta incertesa per part meva, ja que des del setembre m’estava recuperant d’una fractura al braç i més tard d’una inoportuna fascitis que no tenia clar com acabaria. Em sentia recuperada i volia fer la prova.

Quina alegria retrobar la Irene i els companys!

Estem a Collserola, hem arribat cadascú pel seu comte amb mascareta, signem un protocol Covid, mantenim la distància mentre caminem…en fi, tots els ets i uts del moment que toca. Però el que compta és tornar a caminar, sentir la olor del bosc i les mimoses florides, els ocells, la veu de la Irene i les rialles dels amics. Torno a reviure, no em fa mal res, sento que a partir d’ara no hi haurà qui em pari, em sento cansada com tantes vegades,  però feliç i contenta.

Va ser una matinal, amb un recorregut molt bonic. No recordo ni els quilòmetres ni el desnivell, però si que era un bon entrenament per començar.  Va ser un encert començar les sortides per Collserola i la Serra de La Marina, els únics llocs on podíem anar.  Gràcies un cop més a l’ Irene i Antonio per pensar amb nosaltres.