El passat dissabte de juliol l’Antonio juntament amb la Cristina, Eva, Joan, Montse, Cristina, Ferran i la que us escriu ens vàrem dirigir cap al Pic de Moredo i Tuc de Bonabé.
Cap de setmana d’aventures noves, conèixer gent, i retrobar els amics de Cordada. L’objectiu era clar, però el temps no es va portar gairebé amb nosaltres. Si ho mirem un dia després… podria haver estat molt pitjor. Després de quasi tres hores de cotxe una paradeta per fer un cafetó, motxilles a l’esquena i cap a dalt, directes al refugi. Feia anys que no duia a la motxilla el sac, la màrfega, per uns moments ens va recordar a més d’una els temps de colònies… temps era temps. Però ara com abans, també agafem la nostra motxilla, intentem minimitzar (potser un pel massa) el que portem a dins, afegim, el material però en una de les butxaques hi ha il·lusió, ganes de passar-ho bé, i molts desitjos… Tenin clar que a la llista que ens va enviar l’Antonio, li hauríem d’afegir una llista d’extres comuns. Els llistats ja els estem preparant per a la propera.
Dia de fred, pluja i com no: capelines, pantalons d’aigua, gore…. I fent camí, pas a pas, sota una pluja potser no gaire intensa però si efectiva el refugi ens va obrir les seves portes, moments tranquils, els comentaris: estem sols, que bé, qui vindrà en un dia així. Anècdotes d’altres sortides amb refugis plens… Primer varen entrar una parella de francesos, la seva cara ja ho deia tot. Després ens fèiem un te, parlàvem de rutes i de cop tot una colla de vuit joves van entrar. I tot va canviar, canvis de roba, l’estufa, fustes per qui, lloc per allá. Tarda distreta, sense cobertura, ni llibres i amb unes cartes que tampoc les vàrem tocar, per un moment tot es va moure, com un sumani o millor el joc de les cadires, i així de cop, motxilles, capelines, bastons (ah… els bastons), fundes … La nit va ser de les mes entretingudes, pocs dels que érem van tenir la sort de dormir, quina calor!! Sort del sac prim, només un fet ahir vaig trobar a faltar, el no poder.me moure (un consell, controleu les vostres botes, jo no sabia on les tenia i a vegades cal sortir un moment…) i l’espectacle nocturn, lots que s’encenien i apagaven, sortides a mitja nit per poder respirar, llàstima de no tenir la foto del moment en que vaig veure l’escena com una pel·lícula.
Diumenge trobar quelcom no era fàcil. Esmorzar lleuger, i cap a dalt. El dia s’aixecava i el sol ens deixava continuar. Pujada entretinguda, grimpades esperades, blocs que no s’acabaven mai, i unes pendents que ens duien per fi, al cim desitjat. Paradeta, foto de grup i a tornar. I el sol, que el dissabte es va amagar, va sortir… I el protector solar, es va quedar a la motxilla, bé avui tinc bracets calentets, tot per esperar 5 minuts més..
Ha estat un altre cap de setmana amb vosaltres gent de Cordada, amb un grup meravellós i un guia com no insuperable. Un nivell mig super plus, que esperem que tingui continuïtat, per alguns serà sens dubte una motivació afegida poder formar.hi part. Gràcies un cop més, pel plan b, c o d i per l’ajuda com sempre en els moments de dubtes i fluxos que tots tenim.
Ara ja estem desitjant saber la propera fita, mentrestant revisarem la motxilla, wasaparem una mica, mirarem les fotos, prepararem els excels, i segur que aviat ens tornarem a trobar. Serà un altre cim, una travessa o qui sap …
Fins la propera!!