Per a qui no vàreu tenir el plaer de conèixer-lo personalment us transcrivim part d’una descripció de la seva persona que vaig fer arran del seu accident el 2009.
“Ell és la nostra enciclopèdia ambulant; li demanem pel nom d’arbres i plantes i ell, sempre amable, sempre amb el seu somriure, ens ho diu de memòria o amb l’ajuda de la seva llibreteta, on, com un alumne ben aplicat, ha anat dibuixant i anotant amb una lletra curosa, molts dels detalls que l’han d’ajudar a donar la resposta exacta als nostres dubtes.
En Ramon és la persona sempre disposada a ajudar a qualsevol… cal portar el cotxe?, el porta; cal conduir la furgoneta de Cordada?, !cap problema!; cal ajudar a passar un pas, s’ajuda, sempre sobrat de forces i animositat.
Si l’excursió no ha estat tan maca com les altres, per en Ramon ha tingut un encant especial, li sap trobar sempre l’aspecte positiu. En fi, una persona que es fa estimar.
Des de finals del 2003 ha vingut quasi cada setmana a les excursions, és… com se sol dir, un dels nostres“
Van ser 6 anys molt intensos i macos de recordar. Una persona excepcional. DEP.
.
Va ser una sort haber-lo conegut, compartir amb ell tantes excursions i veure com gaudia de tot el que l’envoltava. de la nostra companyia, del paisatge i dels més petits detalls com descobrir una nova flor.
Ell em va encomenar l’afició per la botànica; sovint penso amb ell quan, amb la Irene, comentem les plantes que trobem.
Era, amb tots els sentits de la paraula, una bona persona.
No he tingut el plaer de coneixe’l, però pel que he llegit aquest home conservava l autèntic esperit d excursionista.
Descansi en pau.