Tot va començar als Ports a on vaig comentar que em faria il·lusió fer un 3000, en Josep va agafar la idea i ho va convertir en la Sortida de la Pica (Els seus companys en Verdaguer, el Cap de la Coma, i el Montcalm), per fer no un sino fins a quatre 3000, tot un repte.  Cap de setmana de il·lusions, emocions, nervis, i moltes ganes; començant per un bon esmorzar i una recerca de compra de botes fallida i encarant la pujada fins el refugi de Pinet.  Pujada entretinguda, amb passeres que es movien i relliscaven, uns núvols que deien que plouria, amb una motxilla que pesava més del que desitjàvem i que ja no hi entrava pràcticament res.

Un tro ens va portar directament al refugi, a on les vistes eren màgiques, muntanyes blaves amb una neu que ens deia que aviat parlaríem amb ella. Nit d’emocions i prediccions, Diumenge matiner, motxilla i cap a dalt un cop feta la revisió de material, i posat per primer cop per alguns l’arnès, el piolet i els grampons. En Jordi, la Montse, el Jordi, la Rosa, el Xavi, l’Oscar i la que us escriu amb en Josep davant començaven un llarg dia. Vàrem fer el nostre propi Everest, relliscades, estirades amb la corda, posa grampons, treu grampons, i el piolet a l’esquerra, dreta… . Dia de molta calor, vàrem fer una pujada que desprès des de l’altre part veiem la traça que havíem obert.

I per fi el moment desitjat el Verdaguer ens va donar la benvinguda al primer 3000, primeres felicitacions i fotografies a dalt del cim, el proper va ser la Pica, una petita grimpadeta i a dalt. Nervis fora, fotografies pel record i emocions al final havíem aconseguit l’objectiu desitjat, tot baixant després de dinar encara vàrem fer el Cap de la Coma, però en Xavi i la Montse amb en Josep encara no en teníem prou i el Montcalm va ser el seu quart tres mil.

Una baixada de 2000 mil metres de desnivell, caigudes i relliscades, però amunt … I tant amunt, una darrera grimpada va fer que alguns de nosaltres ens canvies la cara, i a seguir… una paradeta i baixant. Després de 12 hores i mitja ja érem a la furgo, cansats però contents. Aquest cap de setmana serà sens dubte un dels que recordaré sempre: cada pas un regal, el millor de tots.