Heroïna anònima i altres… admiro i agraeixo la vostra entrega.
Heroi/ïna. “Persona admirada per la seva valentia o per haver aconseguit una cosa molt difícil.”
El passat 19 de març, els nostres cors rebien una nova sotragada; dins d’aquesta immensa onada de males notícies, apareixia una que ens colpia especialment, havia mort una infermera de 52 anys a Biscaia. Diuen que era la primera víctima d’entre el personal sanitari. Abans de les infames lleis de protecció de dades, podien posar nom a la tragèdia. Ara la mort és anònima. Suposo que la perversitat inhumana, ens ha obligat a estar en aquest punt… no ho sé, no sé què es millor i, ara mateix, és un mal menor…, però fa mal.
El passat 21.03 escoltava aquest vídeo del doctor Alberto Sanagustín, pareu atenció al que diu en acomiadar-se…, cap al minut 9:14.
Al seu canal de youtube, el doctor Jesús Candel també aborda, amb el seu accent habitual, gens còmode per als polítics, aquesta exposició letal. Posem cara, ulls i veu a professionals que ens traslladen com encaren la possibilitat de ser una de les víctimes mortals.
Seguint la cadena cap a la proximitat, ara ja podem sumar l’afectació emotiva de conèixer les heroïnes en persona:
Rosa ha estat uns dies confinada, ja s’ha reincorporat a l’hospital.
Abans d’ahir, Imma va demanar l’alta de la seva operació al peu i, coixa, s’ha reincorporat al CAP, on ja no donen de si de fa dies.
Ahir vam saber que Susana ha donat positiu i que s’haurà d’estar aïllada a casa.
De Marta i Cristina només sabem que estan a primera línia, sense defallir. Com Paco i Lola, atenent altres necessitats igual d’imprescindibles.
És una vergonya que aquests professionals, que ho donen tot per a cuidar a tothom, s’hagin d’enfrontar al virus mal equipats i ho estiguin pagant amb la vida.
Aquests herois i heroïnes no saben com pensen ni actuen els pacients…, i potser no es mereixen ni l’aire que respiren, però ho donen tot igual.
Volia fer aquestes reflexions per omplir de contingut els meus aplaudiments de cada nit.
Gràcies valentes, per ser com sou.
PD: soc conscient que em deixaré a molts i moltes que també mereixen ser citats, disculpeu-me i doneu-vos per al·ludides, si us plau.
Me n’alegro molt, Susana
Gracies Lola! Estic bé! Ens uns dies ja podré tornar a la feina!
Anims i força a tot@s els q treballeu tb xq tot tiri endavant i a tot@s els que us quedeu a casa x ajudar-nos a frenar els contagis i q poguem atendre a tothom q ho necesita!
Hola, companys!
Paraules molt boniques i plenes de raó.
Sou molt grans. És molt mportant que cadascú faci la seva tasca.Tant el que està a primera línia com el que abasteix com el que es queda a casa i talla el cercle de contagi.
L’important és anar tots a una i d’això la gent de Cordada en sap un munt.
Ànims Susana, desitjo que siguis asimptomàtica i que quedi en res. Imma, tinguis cura del peu.
Una forta abraçada a totes i tots.
Molt bona reflexió Josep.
Hi pensaré cada vespre amb aquestes persones que has nomenat, i també amb tu, amb l’Antonio, l’Edu i la Irene.
Una abraçada a tots!
Em dic Marta, soc infermera i treballo a la Sanitat des de l’any 88. Com alguns recordareu a les acaballes d’aquell decenni i els 90, la SIDA va acabar dramàticament amb moltes vides. Els/les sanitaris/es estàvem allà… no ens sentíem heroi@s… molts/es ara no ens en sentim; jo no m’hi sento.
Se que semblo desagraïda i no vull ofendre a ningú perquè sé que moltes persones de Cordada teniu un compromís social més que evidenciat, però no puc sumar-me al folklore emocional dels agraïments ja que cada vespre o als telenotícies, la pell se m’eriça de certa ràbia ja que sento que aquests gestos alimenten la manipulació i l’amnèsia dels conciutadans/es.
Sanitat, Serveis socials, educació… eren precaris al 2008, l’hivern passat, aquest i ho seran el proper… i de companys/es sanitaris/es n’hi ha de compromeses i també molts que han corregut a amagar-se a casa…la por és humana i fa estralls.
Evidentment que aquests dies moltes persones estant vivint amb dolor la pèrdua de sers estimats; cada any les malalties ens porten mils de tragèdies properes (CatSalut, Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2017. 11/07/2019. Catalunya: 65.509 defuncions. Les 3 primeres causes: Tumors 27%, malalties cardiovasculars 26%, malalties respiratòries 11% – podeu fer números) … no diguem els mils de morts de la Mediterrània, de malària, desnutrició…. cert, no tant propers… a vegades sembla que la tragèdia només existeix quan és manté el focus mediàtic.
No entraré en detall de xifres ni opinions sobre si és o no exagerat les mesures preses; internet en va ple, de tots colors. Estem en el ball que estem i espero que cada un/e el ballem el millor que sapiguem, sanitaris i no sanitaris, perquè quan d’aquí unes setmanes tot plegat comenci a rodar la gran tragèdia serà la greu crisi social que moltes i moltes persones viuran i per les que tampoc hi hauran recursos i segurament tampoc focus mediàtic
Be, no m’allargo més… salut a tothom i sobretot renteu-vos les mans amb aigua i sabó i gaudiu, els que esteu confinats, de tot allò que les presses del dia a dia no permeten.
Ens retrobem a la muntanya!!!!