Hola companys, com tots vosaltres, quan veus penjada una sortida amb la foto d’un refugi tot cuco amb muntanyes nevades al voltant, i al nostre entorn encara fa calor, s’obren els ulls i dius ho vull !!.
A mida que passaven els dies i pendents de la meteo “que hi hagi neu, si us plau”, ens anàvem preparant per a qualsevol situació.
Arriba el dia, les fotos de l’insta del refugi Certascan prometen neu, si més no a dalt.
Be, perfecte!!
Ens trobem a Tavascan ,el Joan i jo amb l’Anna i el Josep. Comença l’aventura, i quina aventura!!.
Primer dia: Pujada al refugi de Cercastan des de la presa de Montalto per estanys de Romedo carregats amb la super motxilla (Buf!! no n’hem après). Un lloc idíl·lic, preciós, que enamorava. Hahaha… diuen que l’home proposa però……
Primer avís, la meteo, a les 17,00 hores, neu. Al pla de Boavi estàvem exultants, tot amb neu, posa raquetes, enfilem muntanya amunt, tot verge, costava avançar, treu raquetes… posa raquetes… i UPS!! …
Segon avís, una raqueta es revela i suport trencat. MacGyver!!!!
El Josep s’acosta, s’ho mira, tot calmat, brides?, ganivet? , aviam com funciona… Eureka!!, solució provisional, però amb tot això ha passat una estoneta. Una altre requeta no està quieta a lloc , es que el terreny és tant bonic com enredat, Aventures!!
Ja estem al costat del riu de Romedo, admirem la cascada , continúem… toca travessar el riu.. està crescudet i tercer avís.
El Josep s’ho mira, calcula possibilitats, temps i .. canvi de plans.
Reparació de raquetes, sopar i dormir al refugi Pleta del Prat (Estació d’esquí de Tavascan) , mooolt bona idea!!
Dia 2: Neva per la nit , no molta quantitat però suficient per esperar el llevaneus.
Baixem al poble, agafem la pista que està una miqueta nevada i Xino-xano cap a la presa de Montalto.
Previsió meteorològica per avuí…fred però molt bon dia. Passarem per el GR . Les raquetes bé (hi ha molta neu pols i les necessitarem molt) en principi tot perfecte.
Hahaha,. falta l’aventura del dia!! . Al aparcar queda una roda de darrera atrapada entre dues pedres, la pista… glaçada. En condicions normals cap problema. No podem deixar la furgo atravesada!! Apa, toca baixar i empeny per aquí, empeny per allà i per fi tot a lloc. Perfecte.
Comencem a pujar , toca obrir traça (això li agrada al Josep , apa!! que digui que no). Quina pujada més espectacular. Que bonic tot . Quan falta poc més de un km per arribar al refugi, deixem les motxilles, (algunes pesen més del que tindrien)i cap a pujar un collet de la serra de Llurri per veure l’estany de Romedo de dalt ..Uau!!
Arribem al refugi amb fred, sobretot les noies
Toca dutxar-se amb aigua molt calenta, un molt bon sopar i a dormir.
Día 3 .Avui toca pujar al pic de Certascan Un dia amb molt de sol. Apa, raquetes i més raquetes fins força amunt, molta neu pols acumulada, molt vent i fred a partir del coll.
Tots feliços en arribar a dalt i cap abaix de seguida. Es va desestimar anar al Certascan nord i a canvi vam arribar-nos al Cap de Canalets amb molt bones vistes , sol i millor temperatura. Molt be, una bona opció.
Al arribar al refugi partideta de parxís. Des de petita no hi havia jugat i en tinc uns quants d’anys,!! Va ser molt divertit i l’Anna en sabia molt. Je,Je ..no se si el Josep i el Joan.. pregunteu .. que dolentotes som Je Je..
Últim día, tornada per Naorte. Toca obrir traça un altre cop. Una temperatura agradable i l’entorn fantàstic. El tram final entre el bosc i sense raquetes no té desperdici,
En fi, beguda calenta i cap a casa. No podem estar sempre en la muntanya… Ja ens agradaria ja, ara que ja estem en mode hivern. Quantes aventures…una sortida perfecte. Fins la pròxima amics.
M.Merce Hernández