Sortida el 22 de Barcelona , Clara , Joan i jo.
Anem camí de Gironella, la perla del Llobregat , on ens trobem amb el Josep.
D’allà , ja en modo furgo, anem recollint a la resta del grup per La Seu d’Urgell ( Joan ) i Sort (Fady), estem una mica desperdigats…
Quan ja hi som tots, enfilem cap a Llessui i pugem per la pista que porta a les instal·lacions de l’antiga estació d’esquí.
Arribada al punt on deixem la furgo i a vestir-se per la ocasió i repartir el material, és el que passa per no contractar el servei de Sherpes…
El primer objectiu del dia és el Montsent de Pallars, així que, p’allá que nos vamos.
El temps no és gaire dolent, el dia s’aguanta, però quan arribem al coll des d’on hauríem de enfilar cap el cim, la cosa no pinta bé, hi ha una simpàtica boira i un refrescant vent que ens fa deixar el tema per una millor ocasió.
No passa res!
Ara toca fer camí en direcció al refugi de Colomina, així que ,apa, a caminar.
Passem per sobre d’estany Gento i amb la calma, arribem al refu.
Solament està oberta la part lliure ( 9 places ) i quan arribem ja n’hi ha quatre ocupades, però Bueno, es lo que hay!
Ens acomodem, estirem una mica, mengem i , a tot això, va arribant gent. Al final serem uns 15, així no tindrem fred, es que todo son ventajas!
La meteo pel dia següent no pinta gaire bona, l’objectiu inicial era llevar-se d’hora i fer el Peguera, però la cosa no està gens clara, ens donen neu i vent fort pel matí fins les onze.
S’abandona el pla inicial i es decideix fer camí al refugi J.M.Blanc.
I la meteo no s’equivoca, al matí neva…
Aquí tenim la baixa del Fady, un mal d’esquena el fa abandonar i baixa cap a Sort amb un grup que estava al refugi.
La resta sortim sobre les onze , encara neva una mica , però es pot anar fent.
Tot i que el temps no és el més bo , s’ha de dir que el camí és un espectacle de llacs i pics. Tremendo!
Quan passem la collada de Saburó , crec que va ser aquí, fem una parada per menjar i per practicar una mica , que demà s’haurà de fer la Cresta de l’avió.
Trobem una sugerent cresta per la que anem fent camí i on el Mestre ens va donant les consignes per poder progressar amb seguretat, la diferència serà que avui hem deixat les motxilles a peu de via, i demà tocarà portar-les a l’esquena, que no és ben bé el mateix…
Seguim camí del refu i l’espectacle de llacs i muntanyes continua, no tenim un d’aquells dies clars i amb sol, però el paisatge continua sent brutal!
Arribada al refugi i la triada perfecte : dutxa, menjar abundant i bo i un matalàs per dormir, no podia demanar més!
Al matí sortim sobre les 7:30h i per primera vegada el dia és clar i amb sol.
Toca rodejar l’estany Tort i l’Estany Negre fins arribar al peu d’una canal que ens deixarà a prop del pic del Muntanyó.
Així que després de carregar durant dos dies els grampons i el piolet, per fi els farem servir!
Així doncs, ens calcem les punxes i anem progressant per una bonica canal, com es d’horeta encara no li ha tocat el sol i ens deixa fer sense cap problema, un plaer!
Arribats a dalt , fem cim i ens dividim en dos grups, el Joan i la Clara baixen cap a la furgo i el David , el Josep i jo anem a fer la cresta de l’avió.
El Mestre obre i anem fent, decididament , no és el mateix anar amb la motxilla que sense, les sensacions no són gens semblants…
A més a més, tal com la meteo preveia , el cel es torna a tapar, però podem anar fent .
Arribats al final de la cresta de l’avió, es mostra un pic que ens invita a continuar i coronar-lo i , clar, com dir-li que no!
Quan fem cim, un cim sense nom, comença a nevar lleugerament un altre vegada , així que , a recollir i cap a la furgo.
I el temps aguanta fins arribar, perquè quan arribem, es posa a ploure!
Ara es tracta de desfer el camí i que cadascú torni a casa seva.
Divertit cap de setmana llarg en bona companyia , amb un temps que no ens ha acompanyat gaire, però que encara ens ha deixat fer coses moooolt interessants!
El Peguera haurà d’esperar!