Als excursionistes quan sortim a la muntanya i al medi natural ens agrada trobar un territori net, ordenat i bonic. A voltes no ens ho parem a pensar i creiem que tot allò és normal i impertorbable, com hauria de ser sempre. Però realment darrera d’aquests paisatges hi ha persones que viuen allà durant tota la setmana, hi treballen i en tenen cura. La minoritària pagesia, amb la gestió forestal, agrícola i ramadera, fa de jardiner del paisatge, ajuda en la prevenció d’incendis i a més produeix aliments per a tots.

Per altra banda, com a consumidors estem acostumats a trobar als establiments una gran varietat d’aliments disponibles, a uns preus més o menys assequibles. Agafem les taronges de les caixes, els iogurts de la nevera i la llet de les estanteries sense plantejar-nos qui ni com, ni a on, s’ha produït allò que posarem al nostre plat.

La veritat és que la realitat dista molt de la imatge bucòlica que molts podem tenir. Cada cop els nostres aliments vénen de més lluny. Es calcula que els productes que composen un àpat de qualsevol de nosaltres han recorregut de mitjana 4.500 quilòmetres. I cada cop es produeixen en explotacions més grans, intensificades i desvinculades del territori. Tenim un sistema agroalimentari globalitzat, altament depenent dels mercats internacionals i que cada cop es concentra en més poques mans, amb grans corporacions i empreses que acaparen els mitjans de producció.

Les darreres dècades ha anat en augment aquest model altament intensificat i concentrat basat en l’economia d’escala per baixar els costos productius. La indústria làctia i la gran distribució pressionen els preus a la baixa i això està deixant fora de joc a les petites i mitjanes explotacions que tenim escampades arreu del territori. Aquestes famílies que disposen d’una sola unitat productiva, on viuen i treballen, que els manté arrelats al territori, a vegades en llocs recòndits, es veuen obligats a cessar la seva activitat. Sense anar més lluny, els últims 20 anys a Catalunya han plegat més del 75% de les granges de vaques de llet que hi havia, per no tenir viabilitat econòmica. Alhora es concentra més la producció en grans explotacions.

Tot això provoca, a part del daltabaix per les persones que es dedicaven a aquesta activitat, l’abandonament progressiu però imparable de les nostres contrades. Augmenta la massa forestal sense gestió (amb el conseqüent augment del risc d’incendi) i es deixen de cuidar marges, camins, cursos d’aigua, entre altres.

Per tot això, i sense ànim de fer publicitat a ningú, és molt lloable la recent i incipient iniciativa engegada per la principal agrupació de ramaders de boví de llet de la comarca d’Osona i el grup de distribució bon preu. Aquests s’han posat d’acord per pagar la llet als productors a un preu just, que els permeti realment cobrir els seus costos de producció i d’aquesta manera assegurar la viabilitat i la continuïtat de les petites i mitjanes explotacions que hi ha escampades i que mantenen viu el territori. Així es deixa enrere la carrera de forçar els preus a la baixa per part de la industria làctia, que està abocant al tancament, com deia, de tantes explotacions de les nostres comarques.

Aquesta llet es posa a les estanteries amb envàs de plàstic reciclable de 1 litre i a un preu superior al que estem acostumats a veure: 0.99 euros. Si ho pensem bé i fem càlculs, com a consumidors, la diferència de preu entre comprar l’envàs més econòmic que trobem a tots els establiments (que ja hem explicat quin model productiu potencia) o comprar aquesta llet que es paga a un preu just pels ramaders i permet mantenir la pagesia arrelada al territori, no és tant. De què estem parlant? De 20 o 25 euros al llarg de tot un any?

Hem de recordar que tots nosaltres, cada dia, amb la nostra elecció de compra i el que posem a taula, votem. Votem a favor d’un model que cuida i vol preservar el nostre entorn, minimitzant l’impacte ambiental i apostant per la sobirania alimentaria del nostre país, o bé a favor d’un model globalitzat, altament corporativitzat i desvinculat del territori.

De moment aquesta experiència de venda de llet a un preu com cal està en fase de proves i dependrà de la demanda per part de les consumidores que es consolidi o no. Esperem que la resposta per part de tots sigui clara, ara que tenim aquesta opció responsable fàcilment accessible. I, sobretot, que sorgeixin moltes iniciatives similars, com ja s’està començant a parlar, amb diferents productes i amb altres establiments.

Salut, muntanya i bons aliments!

Ester Comas i Argemí, Enginyera agrònoma i excursionista.

Març 2022

PD: El passat diumenge, baixant de fer skimo i recordant què ens havien donat per esmorzar al refugi, va sorgir aquest tema a la conversa. Simplement he escrit el text per compartir la idea amb més persones, fent cas a la proposta d’en Josep.