Després d’aquests mesos de confinament que hem patit tots, personalment necessitava veure verd, sortir de la ciutat i sentir aquesta sensació tant guapa d’estar a la muntanya.
He d’agrair a Collserola tot el que m’ha ofert durant aquest dies, pero cariño, quiero más! Així que la travessa del Cadí era perfecte. Sortim d’hora, com cal i anem fins a Coll de Pal. Des d’allà, l’Edu ens potarà la furgo fins a Gósol, que és el fi de trajecte.Que majo que es el chico!
Així dons, el Luis, la Montse, la Zuzana i jo, amb el Josep dirigint les operacions comencem a caminar.Primer objectiu, la Tosa d’Alp (2536m).
Fem una parada a un bunker que hi ha al camí, la Zuzana, que és geocacher professional acreditada, busca i troba la capsa en qüestió. Següent parada,Tosa d’alp, menjar una mica, beure, fotos i vamonos de aquí que hay mucha gente, i és que el telecabina de la Molina puja fins allà…mira tu que fácil!
Ara ens dirigim al Penyes altes de Moixeró (2276m), tenim un bon cacho, comencem baixant per una tartera on començo el meu espectacle i debacle personal.
He de dir que sóc una persona que normalment cau bé, a la gent?, no, per terra!
Començant a baixar, de cop i volta, noto que perdo l’equilibri, estic fent una tombarella i en aquests microsegons que dura l’acció penso, “joder! ja hi som! apa, aprofita la inercia i posat dret!!!” Y se obró el milagro! No me he hecho nada, oiga! No se hable más del tema que tengo el ego por los suelos…
Sense més incidents, i tot passant per paissatges tremendos, arribem al Penyes altes.
Hi ha dos cims bessons i sorgeix el dubte de quin és realment el cim de veritat.Pues eso, que son bessons, mateixa alçada segons el gps…
Mirant avui el mapa del ICC, són 2275,9m i 2275,7m, igualtat màxima! A tot això, la Zuzana aprofita per trobar la segona geocaixa del geocacher…
Des de aquí anem fent camí cap el Moixeró (2090m), cim que no estava en el programa, però que com anem bé de temps, ens el fem. A todo esto, començo a pensar que no estic tant en bona forma com creia, quadriceps i bessons es manifesten, i no precisament amb alegria.
És igual, estem passant per llocs guapíssims i m’ho estic passant molt bé! El dolor es placer!!!!
Ara ja toca enfilar cap a el refugi Sant Jordi, tot va bé, però hi ha un moment en que perdem el camí i ens encigalem, hi ha molts arbres caiguts i a més a més, durant els mesos del confinament per aquí no ha passat ningú i el monte recupera el seu terreny. Pues ala, a hacer el Jabalí un rato!.
El mestre va obrint pas fins que retroba el sender correcte. Arribada al refu, explicació de les noves normes d’ús i dutxa. Nene, estoy baldao, pero mucho!
El Josep i la Zuzana tornen a pujar pel sender correcte per tal de senyalitzar el bon camí i evitar a altre gent que els passi el mateix que a nosaltres, són uns cracks!!!!!
El refu genial, molt bon menjar i molta simpatia per part dels refugieros, cosa que sempre és d’agrair!
Tornem a matinar, clar, esmorzar i sortir a buscar el Comabona (2548m). El camí torna a ser una passada, és super agradable i dóna aquesta sensació, encara que els quadriceps i els bessons (que pesaos, oiga!) no hi estiguin del tot d’acord, de benestar.
A todo esto, el Luis va patint una mica, ahir es va fer mal a la cama i les baixades el putegen considerablement, però aguanta com un campeón i fa el nostre quart cim!
Ara ja toca anar a Gósol, que és on tenim la furgo, y se está nublando el cielo y nos vamos a mojar.
Arribem a la pista que porta al Mirador del Gresolet i fem ús del comodín del buen Samaritano i una parella baixa al Luis fins a Gósol, que tampoc cal patir més del necessari!
Fem paradeta per dinar una mica i ja seguim non stop fins la furgo. Ens trobem amb el Luis, paradita para hacer un “cortao” y pa casa! Finde molt guapo, energies renovades i aqulletes per uns quants dies!
Qué més es pot demanar!
Fotos precioses. Els muntanyecs, també.