Amb la poca neu que hi ha aquest any a les nostres muntanyes, ens va costar de muntar una raquetada! La primera proposta, que era al Port del Comte, finalment no va ser factible i els organitzadors varen haver de buscar més amunt, més al nord.

I així és com el matí del dia 15 de gener ens repartim en els cotxes per anar cap a Font-romeu. És lluny, sí, sobretot perquè l’activitat en si no és gaire llarga. Però la zona s’ho val i ens fa molta il.lusió. Comencem amb un esmorzar tots plegats, Joan, Rosa, Josep Maria, Mª Mercè, Joan, Xavier, Luís, Rosa, Paco i Lourdes. Alguns fa temps que no ens vèiem i el retrobament sempre és emocionant.

Ja dalt les pistes d’esquí, aparquem i ens preparem per sortir cap a l’estany de Les Bulloses seguint la ruta del Coll de Pam (tot molt ben indicat). Les pistes parteixen l’itinerari, de manera que al començament n’hem de creuar un parell, amb molt de compte, i de seguida trobem el sender per dins el bosc. Tot i sent a la banda nord del Pirineu, hi ha molt poca neu. Això fa que durant el trajecte ens posem i traiem les raquetes diverses vegades, tot fent broma perquè cada cop fem la maniobra més de pressa, i és que s’ha de veure el cantó positiu de tot.

El dia ha començat ennuvolat i es va tapant cada cop més, amb sensació de fred important. El paisatge és molt bonic, com sap tothom qui coneix la zona de Les Bulloses. Arribem a l’estany de la Pradella, tot glaçat, i seguim fins arribar a l’Estany de La Bullosa, impressionant com sempre, gaudint del camí sense gaires desnivells. De fons, intuïm el Carlit i tot el seu cordal i els dos Perics, gairebé invisibles entre els núvols.

Si hem de fer cas a la previsió del temps, arriba un front de precipitació les primeres hores de la tarda, i sembla que així serà. Com que ja és migdia i fa un vent gelat, encarem la tornada i ens fiquem al bosc per quedar arrecerats i fer un breu però animat dinar. Contemplem un helicòpter que aterra un moment prop del refugi de La Bullosa (un rescat?) Es torna a enlairar poc després. Coses de la muntanya.

De nou el fred ens fa aixecar el cul i seguir caminant. En poca estona arribem a un nou estany, el LLong, també glaçat i silenciós, en un paratge gairebé en blanc i negre. El voregem un tros, el deixem enrere i pugem una mica més per assolir l’estany Negre, el darrer de la ruta. D’aquí el camí ens durà de nou a la pista que hem fet d’anada, a la cua de l’estany de la Pradella, i tanquem el cercle retornant al parking de les pistes d’esquí.

Fa estona que cauen uns flocs de neu finíssims. Marxem desitjant que arribin les nevades que tanta falta fan i estem súper contents d’haver gaudit d’una jornada així en tan bona companyia.

Com sempre, gràcies als organitzadors i a tota la colla cordadenca.

Enllaç a l’ALBUM DE FOTOS