3ª etapa del GrC-2

[Jordi Pola]

Crònica 3ª etapa GrC-2: Del coll de Manrella al Puig Neulós.

Ja tornem a la càrrega, són les 7.00 i ja estem preparats per sortir, quina puntualitat i quines ganes.

La primera sorpresa la tenim al arribar a la Jonquera, en contra dels pronòstics meteorològics, just a sobre de la zona on em de començar a caminar, hi ha un meravellós núvol negre, que ven aviat es deixarà sentir en forma de llamps i trons...

Res, cap problema, fa calor i anem ben equipats, arribem al punt de sortida i ja està plovent, però res no pot amb nosaltres, i quan dic res, és res de res. Fem la foto de sortida equipats amb capelines i jaquetes de pluja, però com sempre, amb unes ganes de passar-ho bé que fa goig.

Els primers kilòmetres es succeeixen amb celeritat, entre boscos de castanyers i faigs, boscos que la pluja, els hi dona vida i encant, sentim l'olor de la terra mullada, i en ben poc temps arribem a una curiosa masia naturista (encara que sembla que els única habitants siguin gossos, gallines, galls i ovelles) aquests si que són ben naturistes.

De cop i volta sembla que deixa de ploure i el cel es torna blau, visca! sembla que al final tindrem bon temps.

Seguim carenejant amb les vistes de la plana de la vessant francesa i de sobte, davant nostre, apareix la fortificació de Bellaguarda (si ja sé que us vaig dir un altre nom... el mapa del gps em va enganyar) una construcció super estratègica, ja que està al capdamunt d'un turó, que domina la zona. Aquesta construcció ens avisa de la nostra imminent arribada a le Perthus (o el Pertus en català).

Fem una parada d'avituallament, i ràpidament creuem el poble, que per cert i amb perdó dels seus habitants, no té cap encant, per no dir que es més aviat lleig.

Al sortir del poble, la calor ja apreta, i hem d'encarar unes pendents molt pronunciades, per una pista molt descarnada, que ens deixarà un record d'esforç en aquesta part. A partir d'aquí, trobarem varies zones on hem de deixar els camins i buscar-nos la vida, a vegades entre el bosc, a vegades entre zones de matolls i falgueres que ens compliquen el pas, però li donen un toc d'aventura al recorregut.

"Jordi tinc gana!!!, quan parem a dinar???" " i el Jordi que no para...es que està buscant una zona més o menys agradable per parar.." al final, després de buscar i buscar, ja estem farts...sortim del camí i ens acomodem el millor possible entre el bosc i ja està.

Després de dinar, arribem ben rapit al coll Forcat i des de allà, una altre vegada entre un bosc meravellós de faigs, sortim al coll Forcadell, des de on podem veure ja el nostre objectiu i també davant nostre, tot el golf de Roses, quina meravella de paisatge.

Les últimes rampes les encarem animats per la proximitat del objectiu, fins arribar a la pista que dona accés al cim del Puig Neulós. Intentem comunicar-nos amb el Jesús per veure on està, i intentar apropar les furgonetes, però la falta de cobertura dificulta aquesta comunicació, i al final quedem amb ell, al cim.

Un últim esforç, i ja hem arribat!!!!

Quina etapa més variada, ens ho em passat molt bé, el recorregut ha sigut ben variat, i més, amb els canvis de clima, però això no s'ha acabat.

De tornada, fem germanor, amb mil.lers de barcelonins, que tornen des de diferents platges de la costa brava, (s'hi suma el turisme europeu, que busca un lloc al nostre país per gaudir de la nostra companyia) tots ben juntets, cap a Barcelona. Després de patir les conseqüències del caravàning, podem arribar a Barcelona, gairebé a les deu de la nit.

En resum, una jornada complerta, i amb una sensació de aver conquerit, no se què, que ens deixa un regust de guanyadors molt agradable.

Ja estem preparats per encarar la última etapa cap al mar.

Fins ben aviat!!! Us esperem.