Pont de Sant Joan de 2010 (24 al 27 de juny)
Cordadencs: Anna, Elisa, Josep, Montse, Rosa, Teresa i Toni (amb el suport logístic de Mª Antònia)
23 de juny: Barcelona-Lleida-Pineta. Ens trobem tot a sopar al refugi de Pineta i celebrem com cal la revetlla de Sant Joan amb coca i cava, per prendre forces (qualsevol excusa val per celebrar-ho) pel periple que afrontem l’endemà.
Circ de Pineta (polzeu-hi per veure-ho a Google Maps)
24/06/2010 Refugi de Pineta al de Góriz
Alçàries: mínima 1240 màxima 2722m
Desnivells: +1529 -582m
Distància 12,7km
Duració 10h 30’
Climatologia: Assolellat amb boirina a primera hora. Algun banc de boira esporàdic sobre el sector Punta de las Olas-Perdido vers migdia i núvols d’evolució que desapareixen al capvespre. Calor moderada. Ventijol.
Sortim del refugi seguint el GR 11. Tenim dificultats per travessar els diversos braços del Cinca per la quantitat d’aigua que baixa. Part del camí s’ha convertit en llit del riu. Encetem la pujada amb fort pendent i anem travessant les congestes i barrancs que es despengen de Las Tres Marías. Fem un petit descans a mitja pujada.
Al Collado de Añisclo, parada per dinar. Més amunt, en començar a flanquejar la Punta de las Olas, ens calcem els grampons i encordem. Creuem un batalló de l’exèrcit que està sortint del tram. Nova parada desprès de passar les congestes principals i una darrera a la vista del Collado de Góriz.
Abastem el refugi encara amb força sol (som als dies més llargs) i força estona abans de sopar. Ple a vessar com sempre, ens toquen les taquilles més altes. Si algú no volia fer estiraments els farà per força per posar i treure la motxilla. Les més agosarades (2) es dutxen. Sopem al segon torn.
Circ de Gavarnia
25/06/2010 Refugi de Góriz al d’Espuguettes
Alçàries: mínima 1555 màxima 2811m
Desnivells: +1252 -1430m
Distància 15,7km
Duració 10h 50’
Climatologia: Dia de “luxe”. Cel ras de blau intens que contrasta vivament amb el blanc de la neu. Calor moderada. Ventijol. A darrera hora comencen a entrar núvols per ponent, anunci d’un proper canvi.
Seguim un dels itineraris habituals: pels colls de Millaris i del Descargador enfilem la Bretxa pel seu barranc. El considerable mantell nival fa que calgui calçar-se els grampons aviat (Millaris) i que no ens els traguem fins pocs abans de l’Escala de Sarradets. Corda als passos més delicats, a partir de la Bretxa.
Breus pauses a Millaris, Descargador i Bretxa. Desprès de fer “parada i fonda” a Sarradets, reprenem la baixada per encarar el circ de Gavarnia passant per l’entretinguda Escala de Sarradets on fem una nova i obligada parada per recrear-nos amb el monumental espectacle que ens brinda la conjunció d’un dia climatològicament tant encertat i una primavera especialment generosa en neu i pluja com aquesta
Alguns (3) no podem resistir la temptació de fer la cervesa a l’hostaleria de Gavarnia. La resta segueix camí amunt i ho farà al bonic refugi de la cabana de Pailla on els atrapem.
El camí de Gavarnia a Pailla, a la falda del espadats del Casco i els Astazous, és deliciós. Ple d’esplugues i salts d’aigua (ve d’aquí el nom d’Espuguettes?). Abastem el refugi poc desprès de les sis de la tarda, amb prou de temps per dutxar-nos i sopar d’hora. És en obres i, pel que sembla, quan acabin quedarà molt ben condicionat. És situat en un punt privilegiat: una talaia sobre una zona de pastures amb una vista espectacular de la cara nord dels Astazous, bona part del circ de Gavarnia, el Vinhamala... hi trobem una ocupació normal, lluny de les aglomeracions de Góriz.
Sense desmerèixer la resta, per a mi, aquesta ha estat la millor jornada de la travessa.
Circ d’Estaubé
26/06/2010 Refugi d’Espuguettes a l’Hostaleria-refugi Le Maillet
Alçàries: mínima 1666 màxima 2430m
Desnivells: +695 -891m
Distància 14.3km
Duració 6h 30’
Climatologia: Cel progressivament enteranyinat amb sol i núvols a primera hora per passar a núvol a partir de migdia. Feble ruixat a mitja tarda. Calor moderada. Ventijol. Vent més fort a la caiguda de la nit que deixa transitòriament un cel ras.
Del refugi enfilem l’Houquette d’Alans (parada amb identificació/contemplació dels cims de l’entorn) per la que saltem del circ de Gavarnia al d’Estaubé. Baixem en fort pendent fins abastar el marge esquerre de la Gave d’Estaubé que seguim fins a l’estany de Glorietes on Teresa deixa el grup per baixar “a dit” fins a Lus e Sent Sauvaire (Luz Saint-Sauveur) on la recull la Mª Antònia.
Fem parada per dinar al Turon de Pouey Boucon i marxem a bon ritme, esperonats per la possibilitat de pluja, fins a Le Maillet, al bell mig del circ de Troumouse, on arribem amb les primeres gotes.
No és pas que el circ d’Estaubé no tingui interès, tot el contrari: és ben bonic! I el Pla d’Ailhet , al fons de la vall, amb un gran salt d’aigua, envoltat de cims com el Pimené, Tucarroya, Pineta, Tormacal o Montferrant, ja el voldria prop de casa. Prova d’això és que ens creuem amb força grups d’excursionistes que deuen haver deixat el vehicle a l’estany i fan el recorregut del circ o s’adrecen a Espuguettes.
Però queda eclipsat per uns veïns massa notables. I jo, venint d’Ordesa i Gavarnia, no puc evitar les comparacions.
És l’etapa més fàcil del recorregut.
En arribar a l’hotel-refugi de Le Maillet el responsable ens dona explicacions ben detallades i documentades per l’itinerari de l’endemà. La part destinada a refugi és força plena.
Hem arribat amb prou de temps com per “anar a estirar les cames” quan l’amenaça de pluja s’allunya, per veure el salt d’aigua i seguir el torrent que baixa del Montferrant.
Circ de Troumouse
27/06/2010 Hostaleria-refugi Le Maillet a Pineta
Alçàries: mínima 1420 màxima 2864m
Desnivells: +1121 -1514m
Distància 15,4km
Duració 8h 45’
Climatologia: Pluja des de poc més amunt del darrer llac i durant tot el tram de pujada fins al Coll de la Munia. Núvol la resta de la jornada, amb alguna ullada de sol als Llanos de Lalarri.
Abastem el sostre de la travessa i el tram més tècnic
Deixem l’ARP a l’alçada de l’estany d’Aires i anem a buscar un corredor en diagonal que ens deixa sobre un replà des del que, per amples pendents, anem a buscar el coll. A la pujada creuem diverses cordades que, malgrat el malt temps, també s’han aventurat per aquests paratges.
Baixem fins als estanys de la Munia i, vers ponent, anem a buscar la Feixa Castiecho, un balcó abocat sobre els Llanos de Lalarri. Salvem amb cura el fort pendent de la Feixa i ens plantem a Lalarri on fem dues breus pauses abans de l’aparcament de Pineda, on havíem dut la furgo prèviament.
Ens canviem la indumentària pel altra neta i seca, retrobem la Teresa i la Mª Antònia i celebrem amb cava i trenza de Huesca el feliç acabament de la travessa
Les imatges corresponent als albums de l'Anna, en Josep i la Teresa
Fins aviat. Bones caminades!
